martes, 24 de marzo de 2009

Sobreprotegim les criatures?



Avui, 23 de març, mares, alguns pares i algunes mestres hem gaudit escolten les paraules de la Dra. Maria Jesús Comelles a l' escola Turó del Cargol.

El tema de la xerrada " Ens fa por que creixin les criatures?" organitzada per la Comissió de Convivència del Consell Escolar per afavorir reflexions i debats entre escola y família i afavorir una bona convivència.
La resposta ha estat molt bona i la xerrada fantàstica, crec que de molta utilitat per als que vàrem poder assistir a la xerrada.
Pel que no vareu poder, us pengem un arxiu en audio de la xerrada.
Espero que gaudiu tant com nosaltres.

En una aproximació amb humor i propera a la realitat quotidiana, la Dra. Comellas ens va oferir no respostes, sinó preguntes i reflexions per situar quin és el problema??
  • Els infants i adolescents d' avui dia són diferents als d' abans?
    El que nosaltres feiem quan teniem l' edat dels nostres fills o filles és el que fan els nostres ara? Feiem més o menys que ara?
    Perquè passa això?
    Els infants d' avui dia són diferents als d' abans, no obeeixen tant, els adolescents són més destralers, no volen responsabilitats, no s' esforçen, tot ho volen fet...... aquests comentaris que sentim a diari.....
    Són les criatures i els adolescents el problema??
    O són les respostes que donen les que possibiliten conductes fàcils, sense límits clars, sense responsabilitats... som nosaltres com educadors amb les nostres incoherències, exigències, contradicccions.... les que fem possible aquestes actituds??
    Educar vol dir NO..... un NO gran, clar i segur.
    Educar vol dir possar límits clars
    Educar vol estabilitat emocional, constància.
    Educar vol dir tenir clar un rol de pares i mares, no d' amics, situar a la canalla en la realitat quotidiana, no en un món fíctici.
    Educar vol dir possibilitat noves experiències i petits riscos que afavoreixin aprenentatges per anar assolir cada dia més responsabilitats per aconseguir una autonòmia i maduresa per a la vida.








No hay comentarios: